La gran vergonya (edición en catalán)
de Lluis Bassets
El 25 de juliol del 2014, lexpresident de la Generalitat Jordi Pujol va confessar lexistència duna fortuna familiar, oculta a lestranger durant trenta-quatre anys i originada en lherència del seu pare, mai declarada pels beneficiaris ?la seva esposa Marta i els seus fills- "perquè no havien trobat el moment". Aquest llibre parteix daquest fet, que ha estès un sentiment de decepció i, fins i tot, de vergonya col·lectiva en un període clau per al futur de Catalunya i Espanya.
La confessió de Pujol aporta una nova visió al balanç dels seus vint-i-tres anys de govern i al paper fonamental que va tenir durant la Transició. Però, a més a més, situa de bell nou en primera línia el cas de Banca Catalana i posa també de manifest defectes i disfuncions de la democràcia espanyola i de la societat catalana, que ha pogut suportar aquesta llarga història gràcies a les nombroses complicitats, silencis i inhibicions de polítics, empresaris i mitjans de comunicació, en un context de crisi institucional i constitucional com el que ha obert les portes al procés independentista.
CrÒnica satirica d un judici de vergonya (edición en catalán)
- Fecha de lanzamiento: 01/10/2014
- Plaza de edición: ESPAÑA
- Año de edición: 2014
- ISBN: 9788466419291
- Encuadernación: Sin definir
- Idioma: CATALÁN
- Editorial: COLUMNA EDICIONS S.A.
- Nº de páginas: 262
Despres de la vergonya (edición en catalán)
Crònica i al mateix temps anàlisi de la confessió del suposat frau fiscalpracticat per Jordi Pujol
El 25 de juliol del 2014, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va confessar l’existència d’una fortuna familiar, oculta a l’estranger durant trenta-quatre anys i originada en l’herència del seu pare, mai declarada pels beneficiaris–la seva esposa Marta i els seus fills-“perquè no havien trobat el moment”. Aquest llibre parteix d’aquest fet, que ha estès un sentiment de decepció i, fins i tot, de vergonya col·lectiva en un període clau per al futur de Catalunya i Espanya.
La confessió de Pujol aporta una nova visió al balanç dels seus vint-i-tres anys de govern i al paper fonamental que va tenir durant la Transició. Però, a més a més, situa de bell nou en primera línia el cas de Banca Catalana i posa també de manifest defectes i disfuncions de la democràcia espanyola i de la societat catalana, que ha pogut suportar aquesta llarga història gràcies a les nombroses complicitats, silencis i inhibicions de polítics, empresaris i mitjans de comunicació, en un context de crisi institucional i constitucional com el que ha obert les portes al procés independentista.
