Seda (edición en catalán)

Alessandro Baricco va presentar l?edició italiana de Seda, publicada per primer cop el 1996, amb aquestes paraules: Això no és una novel·la. Ni tan sols és un conte. Això és una història. Comença amb un home que travessa el món i s?acaba en un llac que roman immòbil en un dia de vent. L?home es diu Hervé Joncour. El llac, no se sap. Es po - dria dir que és una història d?amor. Però si només fos això, no hauria valgut la pena explicar-la. S?hi barregen desitjos, i dolors, que se sap molt bé què són, però que no tenen un nom exacte que els designi. I, en qualsevol cas, aquest nom no és amor. (És quelcom molt antic. Quan no podem anomenar les coses, recorrem a les paraules.)Totes les històries tenen una música pròpia. La d?aquesta és una música blanca. Cal dir-ho, perquè la música blanca és una música estranya, que de vegades et desconcerta: s?interpreta suaument i es balla lentament. Quan s?interpreta bé, és com escoltar el silenci, i els que la saben ballar és com si no es moguessin.No cal afegir-hi gaire res. Potser cal aclarir que és una història decimonònica: que ningú no esperi trobar-hi avions, rentadores o psicoanalistes.

Seda (edición en catalán) en PDF Completo

Fecha de lanzamiento: 02/06/2021
Traductor: MERCÈ CANELA
Plaza de edición: BARCELONA
Año de edición: 2021
ISBN: 9788433915955
Encuadernación: Tapa blanda
Idioma: CATALÁN
Editorial: ANAGRAMA
Nº de páginas: 128

8 + 6:

Alessandro Baricco va presentar l’edició italiana de Seda, publicada per primer cop el 1996, amb aquestes paraules: Aixo no es una novel·la. Ni tan sols es un conte. Aixo es una historia. Comença amb un home que travessa el món i s’acaba en un llac que roman immobil en un dia de vent. L’home es diu Herve Joncour. El llac, no se sap. Es po - dria dir que es una historia d’amor. Pero si nomes fos aixo, no hauria valgut la pena explicar-la. S’hi barregen desitjos, i dolors, que se sap molt be que són, pero que no tenen un nom exacte que els designi. I, en qualsevol cas, aquest nom no es amor. (És quelcom molt antic. Quan no podem anomenar les coses, recorrem a les paraules.)

Totes les histories tenen una música propia. La d’aquesta es una música blanca. Cal dir-ho, perque la música blanca es una música estranya, que de vegades et desconcerta: s’interpreta suaument i es balla lentament. Quan s’interpreta be, es com escoltar el silenci, i els que la saben ballar es com si no es moguessin.

No cal afegir-hi gaire res. Potser cal aclarir que es una historia decimononica: que ningú no esperi trobar-hi avions, rentadores o psicoanalistes.